Coloproctologia

Experts en Coloproctologia a Alicante

La coloprocologia és una subespecialitat de la cirurgia general i del sistema digestiu que tracta el diagnòstic i el tractament, ja sigui quirúrgic o no, de totes les malalties que afecten l’anus i el recte: hemorroides, fissura i fissura anal, abates rectals, condilomes, prolapse recte, inflamatoris intestinal malaltia, pòlips i càncer de recte.

Juntament amb aquests processos clàssics, han aparegut alteracions funcionals com la incontinència anal i el restrenyiment, així com altres trastorns de la funció ANCAL, la defecació i el dolor pèlvic crònic. Aquestes darreres patologies tenen una demanda social creixent a causa de la millora de les tècniques de diagnòstic, així com dels procediments terapèutics.

Algunes patologies que tracta col·latroctologia

Hemorroides

Al canal anal hi ha estructures vasculiques que l’emboteixen. En condicions normals suposen un mecanisme accessor de la continència garantint un tancament anal més eficaç. Fisiològicament n’hi ha tres, tot i que pot haver -hi altres menors.Com les estructures normals, a falta de clínica, fins i tot observant que s’espesseixen, no requereixen tractament.

Les hemorroides consisteixen en el lliscament distal d’aquestes estructures amb defecació, per poder inflar, prolapsar, congest i sagnar. La crisi hemorroidal es desencadena freqüentment pel restrenyiment, però també la diarrea pot agreujar o desencadenar una crisi, perquè tot i que l’esforç definitiu disminueix, l’augment significatiu de la freqüència és condicionant.

La patologia hemorroide es pot considerar la malaltia més freqüent de la regió anal que presenta una alta prevalença, afectant qualsevol edat i sense diferències entre homes i dones.

El símptoma més freqüent és la rectorràgia, normalment de sang vermella viva que taca el paper higiènic o l’aigua de la deposició, i només causen anèmia.

El prolapse és el segon símptoma en ordre de freqüència, apareix amb evacuació i es pot agreujar fins a la permanent i irreductible. Altres símptomes són la pruïja, desacord i escapada bruta o mucosa, aquests últims generalment associats a un major prolapse. El dolor està associat a una complicació o patologia associada.

Les hemorroides patològiques es divideixen en les internes, si estan per sobre de la línia dentada i externes que hi ha a sota. Les hemorroides internes es classifiquen en quatre graus:

• Grau I: L’hemorroide es troba al teixit submucós de la línia dentada. Podeu defecar la sang vermella viva. És el més freqüent.
• Grau II: Destaquen quan es defecen, però es reintrodueixen espontàniament amb la cessació de l’esforç.
• Grau III: Sorteixen quan es defecen i el pacient els reintrodueix manualment.
• Grau IV: Les hemorroides són irreductibles i sempre prolaps.

Les hemorroides poden presentar episodis d’agudització (crisi hemorroide aguda) que consisteixen en una exacerbació simptomàtica a causa d’una irritació mecànica a causa d’una femta dura o química (cafeïna, te, espècies, alcohol o femtes líquides àcides). La trombosi hemorroide externa, amb coàguls intravasculars al nivell de plexe hemorroide extern, sol produir dolor amb un pic alt els primers dies i un rendiment gradual. L’exploració destaca una zona violeta o negra induïda, ben delimitada en el marge anal i molt sensible al tacte.

El tractament d’hemorroides, independentment del seu grau, s’ha d’individualitzar. Abans de les petites hemorroides destacades (grau I-II), la primera opció terapèutica són les mesures higièniques dietètiques i el tractament mèdic:

• Eviteu el restrenyiment amb una dieta rica en residus i ric en fruites i verdures.
• És molt important beure 1,5-2 litres d’aigua al dia.
• No prengueu menjar amb espècies i picants, a més d’evitar l’alcohol i el cafè.
• Eviteu utilitzar paper higiènic per netejar després de la defecació i fer banys de seient amb aigua tèbia.
• Tractament mèdic amb flavonoides. Actuen inhibint certs mecanismes de resposta inflamatòria, augmenten el to venós i redueixen l’edema (500 mg, venorutón).
• Si el pacient associa el restrenyiment, podeu afegir laxants puntualment de volum a la dieta: Lactulose (Duphalac®), Plantago ovata (Plantabén®).

Les cremes, les pomades i els suppositors disminueixen la clínica en casos aguts, reduint l’edema i la inflamació. No serveixen per tractar el sagnat o el prolapse i només s’han d’utilitzar durant uns dies, principalment per tractar la pruïja. El seu ús continuat pot causar dermatitis de sensibilització a anestèsics locals, així com atrofia cutània i pruïja rebel per corticoides que solen portar en la seva composició.

L’associació de fibres, els banys de seient i la medicació venotònica i antidematosa proporciona una millora simptomàtica del 80-90% dels pacients amb hemorroides internes simptomàtiques.

El tractament mèdic no és eficaç per a hemorroides amb un important grau de prolapse (graus III i IV). Per a aquests pacients, hi ha una àmplia gamma de possibilitats de tractament quirúrgic:

• Injeccions esclerosant.
• Lligatures amb banda elàstica.
• Fotocoagulació
• Hemorridectomia.

Fissura anal

La fissura anal és una úlcera o pèrdua de substància a l’epiteli escamós de l’anus, generalment a la línia mitjana posterior, que es caracteritza per un dolor intens durant i després de la defecació. Pot anar acompanyat de sagnat i dificultat per a la deposició. És un dels problemes més habituals de l'anus-Recal assistit a la consulta.

La majoria són d’una causa desconeguda, tot i que l’aparició dels símptomes està ben relacionada amb un episodi d’expulsió difícil amb les femtes dures o amb un brot diarreal. Aquestes fissures, anomenades idiopàtiques, es caracteritzen per un augment del to de tancament del canal anal com a resultat d’una activitat exagerada de la contracció de l’esfínter anal intern.

La suau separació de les natges i la tracció del marge anal permeten visualitzar la fissura. El toc rectal no sempre és possible a causa d’un dolor intens i no s’hauria d’insistir en la seva realització. L’exploració també permetrà la hipertonia de l’esfínter intern que sol estar present.

La majoria de les fissures curen el tractament conservador:

• La femta suavitzant amb ingesta de fibra i líquids abundants.
• Banys de seient amb aigua tèbia 2-3 vegades al dia i després de la defecació.
• Analgèsic
• Injecció de toxina botulínica
• Ús de pomades amb diferents mecanismes d’acció:
  • Bloquejadors de canals de calci: Diltiazem.
  • Nitrats: Rectgesic®.

Quan aquestes mesures fracassen i el pacient continua amb símptomes i la fissura és evident per a l’exploració, s’ha de plantejar el tractament quirúrgic, la tècnica d’elecció és l’esfincterotomia lateral interna, ja que ha demostrat algunes taxes de cura de més del 90% en el a llarg termini.

Abusos anal i fístules

Els abscessos i les fístules anal són, en la majoria dels casos, les etapes successives d’una malaltia supurativa. L’abscess és la fase aguda i la fístula la fase crònica.

Els abscessos perianals es presenten com un tumor dolorós i ocasionalment fluctuant. Tot i que, segons la seva ubicació, és possible que no presentin signes externs i tinguin dolor anal, signes de sèpsi com la febre o fins i tot la clínica urinària. Abans d’un pacient amb procalgia i febre intenses, si no permet un toc rectal per al dolor, el proctòleg està obligat a realitzar una exploració anal sota anestèsia per descartar abscessos endoanals.

El tractament dels abscessos anal sempre és un drenatge quirúrgic. La ubicació de la incisió per a l’enfocament dependrà del tipus d’abscess i de l’extensió que presenta la infecció en aquell moment.

Si després de la resolució de la imatge aguda, el pacient té taques de pus cròniques o intermitents, és una fístula anal. Cal realitzar una exploració anal exhaustiva per localitzar els forats fistuosos i completar l’estudi amb proves complementàries com ara ultrasons endoanal o ressonància magnètica per tal de programar correctament la cirurgia.

La intervenció quirúrgica és el tractament d’elecció abans d’una fístula anal. Hi ha múltiples tècniques (fistulotomia, col·locació de sedals, flaps de progrés ...) que han demostrat corregir i tractar la fístula i la seva elecció ha de ser individualitzada per a cada pacient.

Sinus pilonidal

El quist sinusal o pilonidal és una cavitat que es forma al voltant d’un fol·licle pèl en el plec interget que genera una infecció local a aquest nivell.

És un procés relativament comú, no greu, però molt molest que afecta amb més freqüència adolescents i homes joves. Predomina en persones amb cabells abundants i pell marró.

Solen estudiar asimptomàtics fins que infecten i desenvolupen abscessos que es fistulitzen a través de la línia mitjana o del seu barri.

El tractament d’elecció és la cirurgia quan el pacient té una infecció aguda a la regió sagrada-coximea que es cura amb dolor, rubor i calor a la zona associada de vegades per a la supuració i la febre. En aquests casos, el sinus té abscessos, de manera que un drenatge quirúrgic i el deixen obert per poder realitzar sacerdots diaris i a prop de la segona intenció.

Si després de l’episodi agut, el pacient continua amb molèsties o supuració crònica a la mateixa zona, s’indica realitzar una cirurgia de sinus programada. Les alternatives quirúrgiques en aquest cas són múltiples, de manera que s’han d’acordar les diferents opcions i explicar -les al pacient i realitzar les més adequades per a cada cas.

De la unitat de la clínica HLA Hlahermosa, oferim un tractament especialitzat a totes les malalties i patologies de la regió anus-rectal. El nostre objectiu, a més de proporcionar una atenció especialitzada i d’alta qualitat, és diagnosticar correctament la patologia proctològica amb les proves complementàries més noves per poder oferir la millor i més innovadora tècnica quirúrgica. Aquestes condicions disminueixen de manera molt important la qualitat de vida de les persones que pateixen, cosa que obliga a anar a la consulta d’un especialista. Els nostres més de vint anys d’experiència garanteixen un servei i atenció altament especialitzats.